Us presento a Gala, la somiadora, la noia dels ulls petits que es fixa en tot i tot ho veu, la que tot ho recorda, la de la mirada absent, transparent. Una somiadora insaciable, la que desitja. Gala, la que somia en ser algun dia la MUSA d'algun Dalí que la estimi i que estimi la vida tant com ella. La petita gran Gala, que amaga una tendresa i sensibilitat extremes sota els petits ulls, sotra la mirada freda i distant, milions de pors amagades. Sí, aquesta és ella, forta i extremadament fràgil. Es trenca amb no res i es fa forta davant les dificultats. La Gala està enamorada, d'un llibre (bé, de molts, però ara especialment d'un). Pot llegir molts llibres i oblidar-los fàcilment,; en canvi, aquest, que ni tan sols ha llegit, que ha aparegut de sobte, que no és cap best seller ni cap clàssic literari; aquest, d'entre els centenars que ha tingut entre les mans, aquest, l'ha encisat.
Primera setmana de desembre, gran desplegament per iniciar el Nadal. Una de les debilitats de Gala, el Nadal, li encanta. Ella segueix creient que la màgia existeix i que els reis mags, també; que els desitjos de fi d'any són especials. Primera setmana de desembre, sí, un vespre fred, ben abrigada, una barret de llana i a respirar Nadal... Una fira nadalenca, un passeig llarg (com al seu nen petit interior tant li agrada), una conversa breu i alguns silencis plens de significat, i pensaments que apareixen i desapareixen a una velocitat inimaginable. I de sobte, bingo!, parada de llibres, com un imán, sense ser a temps de pensar, Gala ja és allà, amb els ulls obertíssims i mirant cent títols alhora. Una sorpresa màgica, sorpresa! Li encanten les sorpreses, que la sorprenguin! Un llibre vermell gran de tapes gruixudes amb lletres daurades, sense cap mena d'il·lustració. Només en veure'l sent l'irresistible "desig" d'obrir-lo, de saber què hi ha dins... tal i com malhauradament segueix passant amb les persones. Malhauradament (sí, repeteixo) per a molts, si l'envoltori, la part de fora, no desperta desig de més, de saber, llavors ni tan sols s'intenta veure què hi amaga. Pot ser un tresor, però sembla ser que interessa més el bagul. La gent està boja, sí, algú ho havia de dir! Tot i avançar en mil i una coses, en aquest aspecte, tot segueix igual, fastigosament trist, però igual. I ella, Gala, ho detesta especialment.
I allí està, el llibre gran, vermell, amb un títol que la captiva encara més... Genial per lluir en un menjador càlid, genial per alimentar la seva esperança ultimament freda, el seu esperit imaginatiu, famolenc, que no en té mai prou, genial per obrir els ulls ben fort, com a n'ella li agrada. I el gran moment arriba, toca la tapa i amb molta cura, l'obre... màgia (quina paraula), i amb dues pàgines... al sac, l'ha captivada. Il·lustracions i paraules que li arranquen el somriure més dolç del dia i que la fan somiar desperta. Què fàcil és fer-la feliç. Colors, tipografia, mides, frases subliminals i, finalment, i més important, mil i un desitjos. No és per llegir simplement, és per observar, per deixar volar la imaginació, per somiar desperts, per somriure i per recuperar part de l'esperança que moltes vegades ens fan perdre o directament perdem sols. S'ha enamorat, d'un llibre, sí, somriu innocentment i és feliç en aquell precís moment.
I ara, suposo, la pregunta de molts seria: "i el títol del llibre?". En canvi, d'altres, directament, exclamarien "el vull, jo també el vull!". O potser algú no pensarà en el llibre sinó en Gala i els seus desitjos. Tot i la admiració que li desperta el llibre màgic, no, no se'l compra... sorprenent, oi? Avui no podrà ser. Decideix llavors, incloure-ho a la seva gran llista de desitjos... Somia desperta, destija ser somiada dolçament, desitja no deixar mai de desitjar =)
El llibre dels desitjos ^^
Cada dia em sorprens més... quantes coses tens dintre noia! Ets fascinant!
ResponElimina