Quan el nostre nen petit vol sortir a passejar...

I arriba un dia com aquest, de sobte, sense previ avís, en què et sembla que estàs extremadament sol(a). Evidentment tens persones al voltant, però estàs sol(a). No és per fer pena, t'ho calles i punt; un minut, mitja hora, dues hores i mitja, cinc hores, fins que la respiració s'accelera i es ralenteix en qüestió de segons i l'únic que pots fer és plorar o cridar. No és una sensació de sentir-se desafortunat(da) o desgraciat(da); no, no es pot descriure; és no veure més enllà d'ara, no veure un demà lluminós, ni tan sols un demà. La velocitat del temps, de la qual sempre et queixes, resulta ara extremadament inexistent, el temps no avança, no saps què fer per a què sigui de nit, però tampoc vols que sigui de nit perquè realment... què faràs demà? Tornar a iniciar un altre dia lent, angoixós i sense esperances, sense somriures, sense forces?

Fa fred, et pica la pell, i és simbol de què malhauradament, un cop més, has actuat només escoltant el teu cap, aquell pare crític interior, que t'imposa coses, que et recrimina i que t'exigeix massa. De vegades, el nostre infant petit interior, parla, crida i aconsegueix el que vol, ja sigui dialogant, ja sigui donant patades i queixant-se constantment. Però quan el pare decideix apoderar-se de tota la raó i pren decisions sense escoltar el nen petit, llavors, el nen, que és la dolçor, l'impuls boig i la improvització personificades, s'enfada molt i decideix fer-nos-ho pagar físicament, ja que psíquicament no ha pogut guanyar la partida. Fa fred, et pica la pell, però decideixes obrir els ulls, resignar-te només a mitges i treure del poc que queda del dia, que tan lent ha passat, un moment de plenitut i felicitat, intens i fugaç. Et poses a sota la dutxa per intentar que la pell no pagui la rucada del petit infant, et banyes la cara, tanques els ulls, treus totes les llàgrimes, fins que paren. Com no, et poses aquell jersei que tant t'agrada i tan còmode i senzill, però que a la vegada impactant, i que et fa sentir segur(a) en cada passa que fas. Et poses un parell de tacons còmodes (indispensables!) i t'emboliques amb una superbufanda anglesa, gruixuda, nadalenca i que et serveix de protecció a les teves expressions transparents, i agafes el cotxe, i condueixis fins on l'infant et porti, on hi ha llums, música de fons, gent, on el fred no importa perquè tota la resta que t'envolta (tot i estar sol, caminar sol) et dóna la caldor i companyia que necessites; on la teva pell, tot i el fred extrem, no s'irrita. Treus a passejar el nen petit i respires, i penses en bajanades diverses i somrius inconscientment. L'aire fresc a la cara fa que el pare crític s'amagui. L'equilibri arriba momentàniament, de sobte. I llavors, et permets un caprici, o dos; ja sigui un cafè o un té molt calent en una terrassa freda, ja sigui un llibre que t'ha encantat i que et farà arribar en moltes ganes a casa (sí, aquella que hores abans se't menjava i t'ofegava) per devorar-lo, o ja sigui un regalet per fer somriure algú qui estimes i que potser realment sí que ho necessita de debó.

Alerta, quan tot aquest punt culminant està en procès i et sents excel·lent, tot i que passa volant, encara tens temps de viure una nova sensació de recaiguda, d'algun reflex o pensament o senyal que et fa tornar a sentir trontonllant: pors, negativitat, inseguretat... S'apropa el pare corrent, vol sortir a buscar-te. Però en aquell moment, just llavors, estàs tan ple/na de forces, que decideixes, simplement, seguir caminant, notant en fred a la cara i pensant com n'està de content, el nen petit interior que no demanava res més que sortir a passejar i fer-te somriure per res en especial i per molt a la vegada. No és una bojeria, és el millor dels somriures, el que no es busca ni es demana, el que no té raó de ser, l'espontani, el que s'enriqueix de tots els petits detalls cursis que no tothom sap apreciar.

Avui, finalment l'infant ha guanyat. Demà, però, seguirà reclamant que el treguin a passejar més sovint; afortunadament, seguirà tenint veu i ganes de demanar... gràcies :-)